jueves, 26 de agosto de 2021

Sin lágrimas visibles

 










Camino por el lugar

donde más feliz me encuentro,

sabiendo de mi epicentro

y en mi final, descansar.

 

Levitar flojo y jugar

Al tanto y fijando el centro,

evitar bordes por dentro

siendo feliz sin dudar.

 

Mi esquina, sin defraudar

me aguarda en ese codo,

que con su quinto lo apodo

y al calvario a disfrutar.

 

Con mi olivo tan juglar

que rinde paz en su nodo

creciendo del mismo modo

en el vergel singular.




 










 &&&&&        &&&&&


 

Dins del Calvari se pot veure

lo arbre mes pito per mi estimat   

Ple de muxons amb olives

trempat i eixit, voldría escapar.

Sense presa m’espera encantat

 

 

 


 


0 comentarios:

Publicar un comentario